Entrevista a un company de classe (escrita por Sara El Khadiri)

Quan germans tens?

-1

Quin és el teu color preferit?

-Verde

Què prefereixes, mar, muntanya o centre comercial?

-mar

Si fossis un super heroi, quin t'agradaria ser?

-Supernenas

Quin és el teu plat preferit?

-pasta

Si tanques el ulls, on t'agradaria estar ara mateix?

-en casa

Què relaciones amb el blanc?

-pau

I amb el negre?

-odi

En quina època històrica t'hagués agradat viure?

-en la que estic

Quin és el teu llibre preferit?

-la niebla

Si fossis un animal quin t'agradaria ésser?

-conill

Imagina que et quedes a una illa deserta durant tres mesos. Quines tres coses et portaries?

-menjar, roba i un botiquin

Quina és la virtut que mes valores?

-simpàtica

I el defecte que més ràbia et fa?

-la gent falsa

Quan mires a algú què t'atrau? En quina part del cos et fixes?

-el cul

Una cançó que t'acompanyi?

-we no speak Americano

Una frase, un poema, paraula, foto o imatge que et toqui l'ànima?

-Que me tienes aqui para todo

Un país que et crida l'atenció. Per què?

-Amsterdam

Un esport que t'agradi?

-Hockey

Inventa 5 preguntes i continua la entrevista.

- Que t'agradaria estudiar? Empresaria

- On t'agradaria viure? en un lloc tranquil

- On t'agradaria viatjar? Amsterdam

- Quina serie de TV es la teva preferida? bob esponja

- Quina pel·licula es la teva preferida? Casi Ilegal

Habera si adivineu qui és...bona sort!!!!

-Com t'agrada que et diguin?

Reverter

-Quan germans tens?

2

-Quin és el teu color preferit?

Blau

-Què prefereixes, mar, muntanya o centre comercial?

Mar

-Si fossis un super heroi, quin t'agradaria ser?

Spiderman

-Quin és el teu plat preferit?

Botifarra amb patates

-Si tanques el ulls, on t'agradaria estar ara mateix?

En Itàlia

-Què relaciones amb el blanc?

Una boda

-I amb el negre?

La mort

-En quina època històrica t'hagués agradat viure?

A la medieval

-Quin és el teu llibre preferit?

Aloma

-Si fossis un animal quin t'agradaria ésser?

Un dofí

-Imagina que et quedes a una illa deserta durant tres mesos. Quines tres coses et portaries?

Una persona, alguna cosa per pescar i alguna cosa per divertir-me

-Quina és la virtut que mes valores?

La confiança

-I el defecte que més ràbia et fa?

La falsedat

-Quan mires a algú què t'atrau?

En els ulls i el somriure

-Una cançó que t'acompanyi?

M'agrades-Santi

-Una frase, un poema, paraula, foto o imatge que et toqui l'ànima?

La foto de la meva àvia

-Un país que et crida l'atenció. Per què?

El Sàhara, perquè allà tinc amics i se el malament que ho passen

-Un esport que t'agradi?

Bàsquet

Historia d'un sugus

Hi habia una vegada un sugus molt petit de color blau que es deia nuvol anava passejant amb la seva amiga llimona i es de sobte es van topar amb una tenda de llaminadures, el nuvol va entrar a la tenda pero no tenia diners i va pensar en robar alguna llaminadura. La Llimona li van dir que aixo no estaba be i que no el tenia que fer, va pasar una estona i llimona se'n va anra cap a casa seva llavors nuvol va tornar a la tenda de llaminadures i va estar una estona assegut a la porta pensant. Va entrar a la tenda va agafar moltes llaminaduresi se'n va anar correns la seva amiga llimona el va veure i se' n va enfadar amb ell perque li habia decepcionat ell molt avergonyit li va demanar disculpes i li va dir que mai mes robaria res pero que el perdonis que s' ha vergonyia molt del que habia fet

BOB ESPONJA

Història d'un sugus

Hi havia una vegada, un món dolç, molt dolç! És deia "Agrair les coses ens fa més dolços" Les cases eren de xocolata pur, i el cel de cotó de sucre. En una botiga de llaminadures, hi treballaven dos sugus com a dependents. Maduixa, era una noia molt simpàtica que tenia una molt bona relació amb Llimó. Llimó era un noi amb no molt bona fama, per la seva forma de ser amb els altres.

Un bon dia, pel matí, quan no hi havia coto de sucre pel cel, Maduixa va anar a fer un encàrrec a casa del seu oncle al camp. Mentre Llimó és feia càrrec de la botiga, van passar hores i hores sense que ningú és fiques a la botiga, Llimó va aprofitar per ficar-se uns quants caramels a la butxaca pensant que ningú li veia. Al capvespre, Maduixa va arribar una mica tard a la seva botiga, que estava tancada, però ella va decidir deixar les capses que li havia donat el seu oncle a la botiga. Una vegada dintre, va posar les capses al seu lloc i va anar a revisar els vídeos de la càmera de vigilància, aquelles càmares només sabia que estava ella, quan va veure els vídeos per veure com va anar el dia a la botiga, va veure com Llimó robava caramels i és va quedar amb al boca oberta. Al dia següent, Maduixa li va Demanar explicacions, ell estava molt avergonyit del qual havia fet, li va demanar disculpes i ella les va acceptar.

A partir d'aquell dia Maduixa no tornar a confiar en Llimó i ell és va quedar tot sol per la Seva vida, per la fama que tenia i per aver fallat a l'única amiga que tenia.

Autoras: Cristina Sanchez i Sara El Khadiri

Biblioteca - Escola Sant Jordi Lleida

Esta información ha sido substraida de: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/

dimecres 5 de maig de 2010

Cançons de bressol del món (2): Japó

Cançons de bressol del món. Japó.
Poeta: Mijas Michiyo Dissenyadora: Natalia Romanenko (Наталья Романенко)
Potser aquestes animacions venen d'Elizaveta Skvortsova i la seva col·lecció de miniatures musicals Cançons de bressol del món (2005). He trobat aquesta explicació a http://www.casarusia.com/archives/252-Historia-de-la-animacion-rusa.html
Més informació d'aquest projecte a http://www.animationblog.org/2010/02/elizaveta-skvortsova-lullabies-of-world.html

Escoltar i veure aquesta cançó i la llàgrima estrella m'ha emocionat. El que hi ha pel món que no coneixem! El que hi ha pel món que no vivim... per sort! Menys mal que em sento molt contenta del que visc.

Braile

Esta ifnormación ha sido abstraida de: http://biblioweb.blogspot.com/

Fotillo para la Wikipedia

La realicé el año pasado durante la Feria del Libro de A Coruña, con parte de un muy interesante material que ofrecían en una caseta de la ONCE. Con un móvil peor que mi actual Android, pero que hacía mejores fotos.
La colgué en Flickr con una licencia Creative Commons Reconocimiento 2.0 Genérica, y hoy me avisan que la subieron a Wikimedia Commons disponible para la Wikipedia.



Un gustazo poder aportar algo tan simple a un proyecto tan importante.

Homenaje a MIiguel Hernandez

Esta información ha sido substraida de: http://apiedeaula.blogspot.com/2010/04/homenaje-miguel-hernandez-contra-el.html

Homenaje a Miguel Hernández: contra el olvido

Hoy -día del Libro- ha concluido el plazo para la participación en el Homenaje a Miguel Hernández que pusimos en marcha el pasado 25 de enero. Ha sido un proyecto lleno de ilusión y de emoción en el que han colaborado muchos docentes y su alumnado, así como diversos amigos y amigas de la Red. A lo largo de estos meses, las muestras de adhesión, y las actividades de aula nos han ido llegando a través de la página web, en los blogs de los organizadores, por correo electrónico o en la cuenta de Twitter.


Así pues, nos satisface comprobar que este proyecto ha sido recibido con entusiasmo por el profesorado, que ha colaborado en la grabación de la Antología poética y ha supervisado la propuesta didáctica en el aula, y, especialmente, por el alumnado que ha confecionado los GLOGS.
El proyecto ha generado una gran cantidad de material digital de enorme valía. Material guiado y trabajado por el profesorado en el aula con la ayuda de su buen hacer y de su entusiasmo, material elaborado por los alumnos y alumnas que han colaborado con interés en la realización de una tarea que tenía sentido porque sabían para qué la hacían.
Es emocionante ver las diversas interpretaciones de la obra y de la vida de Miguel Hernández que se muestran en los trabajos de las diferentes etapas: los dibujos sencillos y emotivos de los alumnos de Educación Primaria, los carteles llenos de iconografía sobre Miguel Hernández realizados por los alumnas y alumnos de Secundaria, las aportaciones y la profundidad de los trabajos de Bachillerato… Cada uno dando sentido, gracias a este proyecto colaborativo, a unos contenidos que tantas veces se trabajan de forma rutinaria y se olvidan. FELICIDADES A TODOS LOS PARTICIPANTES POR VUESTRO TRABAJO.

Creemos que la figura humana y literaria de Miguel Hernández merecía todo el entusiasmo y todo el esfuerzo que habéis desplegado en el proyecto. En estos tiempos de memoria frágil y escurridiza, recuperar la palabra es un gesto honrado y valiente. La pervivencia de los versos del poeta en las voces jóvenes del futuro es una garantía contra el olvido, una garantía de paz.

¡¡¡ GRACIAS, PORQUE SIN VUESTRA AYUDA, NO HUBIERA SIDO POSIBLE!!!

Os animamos a ver los magníficos trabajos colocados en la página del homenaje. Por nuestra parte, nos ponemos inmediatamente a revisar vuestros trabajos y nos vemos el próximo día 10 de mayo, cuando daremos a conocer los resultados de esta hermosa muestra que habéis brindado a la edublogosfera.

¡Muchas gracias, moltes gràcies, eskerrik asko, moitas grazas!