Hi havia una vegada, un món dolç, molt dolç! És deia "Agrair les coses ens fa més dolços" Les cases eren de xocolata pur, i el cel de cotó de sucre. En una botiga de llaminadures, hi treballaven dos sugus com a dependents. Maduixa, era una noia molt simpàtica que tenia una molt bona relació amb Llimó. Llimó era un noi amb no molt bona fama, per la seva forma de ser amb els altres.
Un bon dia, pel matí, quan no hi havia coto de sucre pel cel, Maduixa va anar a fer un encàrrec a casa del seu oncle al camp. Mentre Llimó és feia càrrec de la botiga, van passar hores i hores sense que ningú és fiques a la botiga, Llimó va aprofitar per ficar-se uns quants caramels a la butxaca pensant que ningú li veia. Al capvespre, Maduixa va arribar una mica tard a la seva botiga, que estava tancada, però ella va decidir deixar les capses que li havia donat el seu oncle a la botiga. Una vegada dintre, va posar les capses al seu lloc i va anar a revisar els vídeos de la càmera de vigilància, aquelles càmares només sabia que estava ella, quan va veure els vídeos per veure com va anar el dia a la botiga, va veure com Llimó robava caramels i és va quedar amb al boca oberta. Al dia següent, Maduixa li va Demanar explicacions, ell estava molt avergonyit del qual havia fet, li va demanar disculpes i ella les va acceptar.
A partir d'aquell dia Maduixa no tornar a confiar en Llimó i ell és va quedar tot sol per la Seva vida, per la fama que tenia i per aver fallat a l'única amiga que tenia.
Autoras: Cristina Sanchez i Sara El Khadiri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada